Mónica Gutiérrez Serna nos pasea por el camino de la poesía visual a través de un emotivo y contenido ejercicio de sensibilidad. La serenidad de sus colores, el sosiego de sus personajes y el ritmo de las contadas palabras que acompañan a la ilustración, hacen de En tus ojos un álbum en el que todos podemos vernos, un libro para todo tipo de lectores.
Una pequeña y delicada pieza artística donde la ilustración juega un papel preponderante, convirtiéndose de nuevo como en el el resto de los álbumes de la autora, en un retrato personal de todo aquel que lo lee.
En tus ojos, una obra íntima y colorista, además de una arriesgada propuesta basada en la fotografía coloreada. Un catálogo de sentimientos, anhelos y miradas llevado al papel.

La primera novel·la de la periodista i escriptora
francesa Sophie Divry, La Signatura 400
és un monòleg revelador de to lleuger, cínic
i divertit. L’autora ens descriu en 76 pàgines
la vida d’una bibliotecària malavesada
i neuròtica que ha estat relegada a la secció
de geografia d’una biblioteca pública.
La protagonista, una sense nom solitària
i conca —per un desengany amorós— i, per
descomptat, maníaca de l’ordre i la planificació,
menysprea la fantasia i l’extravagància, i es
regeix per un principi universal: la CDU
com a part fonamental de l’ordre de les coses.
Un matí descobreix un usuari a la seva secció,
un lector que ha passat la nit al soterrani
de la biblioteca. En lloc d’espantar-se,
la bibliotecària aprofita l’atenció activa
de l’inquilí per embrancar-se en un llarg
monòleg en el qual va enumerant el seu enorme
inventari de dissorts, calamitats i recriminacions
vàries, totes en un to molt càustic.
Entre les seves tribulacions, la bibliotecària ens
sorprèn amb el seu particular punt de
vista sobre el paper actual de les biblioteques:
espais destinats a la cultura que ara
volen funcionar com a centres d’oci; aquesta
dada irrita profundament la protagonista,
ja que insisteix que la cultura no és un plaer,
sinó un esforç.
Una irònica reflexió sobre el paper de les
biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i,
en definitiva, sobre la classificació universal
de l’individu. Finalment, una oda als llibres
i als lectors.

La mort de Balzac és un dels tres capítols censurats de la novel·la 628-E8. Publicat a París el 1907 per Fasquelle en la col·lecció Bibliothèque Charpentier, Mirbeau va suprimir d’aquesta edició (a petició de la comtessa Mniszech, filla de Mme. Hanska) tres capítols dedicats a Honoré de Balzac.
Mirbeau dibuixa en aquest curiós homenatge els últims anys de la vida de Balzac, les seves relacions i la seva agonia. Censurat i retirat de la venda el 1907 després de la pressió exercida per la família de Mme. Hanska, no fou editat com a relat independent fins al 1918.

Dice la leyenda que existe una cueva de cristal donde habita un dragón. El dragón de la cueva de cristal guarda celosamente un secreto. Un secreto que sólo revelará momentos antes de morir.

"Estoy dentro y ya empiezo a tener miedo de todo. Sigo cogiendo forma.
Escucho que se acerca una tormenta, puedo caer en el agujero del nunca jamás. Ya viene. STRUMPT - BRRRUMT - BRUUUUMT - RUUUUUN - STRUMP.
Por suerte salgo indemne y airosa, volando muy alto.
Peso 3,9 quilos".
La vida en confeti es un libro de pocas palabras, pero sí de muchas sensaciones, las del nacimiento, donde concepción embarazo y parto se resumen en unas pocas líneas que anteriormente la gráfica nos sugirió.